Primer de tot: M’he gastat més de 1000 euros en aquesta botiga (cadireta del cotxe, musselines, i altres articles) pel meu fill en anteriors visites a la botiga no tant desastroses, perquè tenen diferents dependentes de diferents perfils i sensibilitats.
Fa quasibé un any em van regalar un val de 150€ del qual encara em quedaven 56€ per gastar fora dels sis mesos que diu que té de caducitat. Fa uns dies vaig passar en trobar-me el val després d’un trasllat i ja amb un bebè de cinc mesos i mig.
Vaig demanar si, donades les circumstàncies, em podrien allargar la validesa al que la responsable, una tal Anna, va accedir i qui estic molt agraïda.
Avui quan he tornat a mirar en què voldria invertir els 56€ hi havia dues dependentes, no sé els seus noms, una d’ulleres i una altra amb el cabell curt. He començat a mirar coses i m’he interessat en el robot de cuina per 200 i pico euros he dit que ho havia de parlar amb el meu marit. També he expressat la meva por d’afrontar la nova etapa d’alimentació complementaria del nadó, buscant certa complicitat i empatia que ha estat INEXSISTENT.
Mentre provava d’anar a mirar mes musselines, la dependenta del cabell curt ha intervingut:
Ho ha fet de manera molt desagradable i impertinent al·legant, en definitiva i de males maneres, que ja m’havien fet el favor i que m’ho havia de gastar ja. Ha tornat a trucar a la cap, la famosa Anna, dirigint la pregunta tot afirmant «oi que s’ho ha de gastar ja?» al que evidentment ella ha respost que sí. Penja i em diu, «diu que sí» i jo he dit: «clar que diu que sí, has dirigit tu la pregunta i per tant la resposta». Li he dit que entenia la situació però que es podien explicar les mateixes coses sense ser tan borde. Finalment m’he comprat dues musselines per esgotar quan abans el val i no haver de tornar mai més a aquesta botiga.
RESUMINT:
Aquesta dependenta NO té tracte agradable cap a les mares que ja patim situacions d’estrès i incertesa. Ja li he dit que havia invertit força diners en aquesta botiga i que no venia només a gastar el val pagat per altres. Tot i així les formes i la manera de dirigir-se a possibles clientes ha estat zero empàtica, ni atenta, ni afectuosa. Les mares o famílies que venim a botiga de puericultura tenim tres coses que caldria considerar:
– Situacions noves, exigents i emocionals.
– Necessitats noves per cobrir
– DINERS per gastar
NO ELS GASTEU en llocs on no us cuiden de cap manera sensible ni emocional.
Les dependentes que no son capaces d’entendre aquestes necessitats NO HAURIEN de treballar cara al públic en entorns tant emocionals on l’atenció específica hauria de ser indispensable.
Si vol ser borde i desagradable que ho sigui, però no per atendre clientes que necessiten comprensió i atenció delicada.
Tan de bo poder recuperar els diners ja invertits en aquesta botiga… hi ha CENTENARS DE LLOCS on només veure’ns entrar ens entenen, ens ensabonen i ens cuiden. Aquest NO és un d’ells. Si estàs llegint aquesta ressenya, no vagis aquí.
NO ET MIMARAN NI COM A MARE NI COM A FAMÍLIA.
